venerdì 3 ottobre 2008

In risposta alla mattanza del Villoresi

Ricevo e pubblico volentieri dalla Redazion El Dragh Bloeu

Caro Fabio,

apprezziamo davvero la simpatia che dimostri per le nostre idee e la pubblicità che ne fai sul tuo sito.
La questione che ci segnali è sicuramente grave. Io frequento i paesi in riva al Villoresi e vedo qual è la situzione.
L'unica cosa che ti possiamo dire è che finchè un movimento di opinione sufficientemente grande non influenzerà la politica, le cose non cambieranno. Domà Nunch nasce proprio per ribaltare la scala di priorità della nostra gente, o meglio riportarla al buon senso. Questo è l'econazionalismo, ovvero il pensare prima alla nostra Nazione (umana, animale e inanimata, senza confini), e annullare i tentativi di monetizzare anche questi valori, che noi riteniamo sacri di per sè. E poi, se le terre, le acque, i pesci muoiono, allora ben presto anche noi, come cultura, come popolo e infine come individui, abbiamo poco da ridere.
Io però credo che vi sia una speranza.
In attesa di trovarti a una delle nostre prossime iniziative a Nerviano, ti saluto cordialmente

Matteo Colaone
Associazione econazionalista Domà Nunch


Suta el puunt in de dorma el sass, passa l'unda cumè una früsta
passa el veent in de la cà del ragn e la lüserta equilibrista,
rüverà la rattapignoela e la nocc che la rastrèla el laagh
tüta l'acqua la paar catràmm... suta el puunt ghe sun dumà me...
Disi cume mai ... seet gnamò rüvada e me lasset che insèma ai tocch de legn
gh'è dumà el riflèss de la lüüs de Lèscen e poe gh'è un'umbria in soe'l tò balcòn
trema trema candela storta, trema foemm de la sigarèta,
trema coer che và innanz e indree...trema pass che fa pioe frecass....
quanti nocc suta sta finestra a sugnà de sultà deent
quanti nocc suta el puunt de 'Zzàn per basàss cumè düü assassén
Diisi cume mai me sun ché scundüü e sun ché a parlà insema ai ratt de fogna
mentre gh'é un omm in de la tua cà... senza la camisa e cul büceer in mànn
Te speciavi cun scià una roesa adess te speci cun scià un bastòn
la finestra la paar quel quadru che speravi de mai vedé
sun restaa foe del tò disègn, sun restaa foe de la curniis
sun restaa foe de la finestra e'l mè sogn el g'ha scià i valiis...
Disi cume mai ... seet gnamò rüvada e me lasset che insèma ai tocch de legn
gh'è dumà el riflèss de la lüüs de Lèscen e poe gh'è un'umbria in soe'l tò balcòn
Diisi cume mai me sun ché scundüü e sun ché a parlà insema ai ratt de fogna
mentre gh'é un omm in de la tua cà... senza la camisa e cul büceer in mànn
Suta el puunt in de dorma el sass passa l'unda cumé una früsta
passa el veent in de la cà del ragn e la lüserta equilibrista...
suta el puunt in de dorma el sass questa nocc durmiroo anca me
gh'è una roesa che sfida l'unda... e galégia anca el mè baston.

Davide van de Sfroos, El puunt

1 commento:

Anonimo ha detto...

Forse è più in tema questa...

Parlum mea de barbera, nel buceer gh’è la dencéra che la riid senza de me
e sun ché cun l’infermiera setaa giò sö ’na cadréga che la viàgia de par lee.
E anca el suu nel curiduu me paar piö lüü, e ’l vöö parlàmm,
dumandi al laagh, da la finestra, se’l se regòrda chi è che sun.
Per questa geent che vee a truvamm cun scià i biscott sun piö nagott,
dumanda ai pèss, dumanda ai sàss, che luur la sànn quel che ho vedüü.
Perchè adess g’ho sö el pigiama ma regordes che una volta seri el re di pescaduu,
ho vedüü sguaràss el laagh, ho vedüü quatàss el cieel e la löna burlà giò,
l’era faa cumè un’anguila, l’era gross cume un batèll e’l majava tücc i stell,
una bissa incatramada, cun la buca sbaratada e cui öcc dell’oltrumuund...
Un mustru, un mustru, un mustru, ma l’era mea el film de l’uratori!
Un mustru, un mustru, un mustru, vegnüü’n de un teemp che l’era piö el sò.
E i m’hann truvaa luungh e tiraa cunt i öcc de indemuniaa che parlavi de par me.
"Vardii el re di pescaduu, stravacaa in sò la sua barca, che’l se sbatt cumè un cagnott!"
M’hann dii che el mustru l’era el diabete per mea dimm che seri màtt.
Quand che passavi me salüdaven, quand se giràvi sentivi riid.
Vegniven tücc a crumpà ’l pèss per ghignà un zicc a per cumpatìmm,
gnanca i fiöö m’hann mai credüü e seri el re di rembambii.
Perchè adess g’ho sö el pigiama ma regordes che una volta seri el re di pescaduu,
ho vedüü sguaràss el laagh, ho vedüü quatàss el cieel e la löna burlà giò,
l’era faa cumè un’anguila, l’era gross cume un batèll e’l majava tücc i stell,
una bissa incatramada, cun la buca sbaratada e cui öcc dell’oltrumuund...
Un mustru, un mustru, un mustru, ma l’era mea el film de l’uratori!
un mustru, un mustru, un mustru, vegnüü’n de un teemp che l’era piö el so.
Ho veduu el mustru, ho veduu el mustru, s’erun me e’l mustru, el mustru in mezz al laagh.
Dumà me e’l mustru, dumà me e’l mustru, s’erun me e’l mustru, el mustru in mezz al laagh.
Adess g’ha sö el pigiama ma sun chè sura un puntil a specià che’l solta fö.
Sunn piee de medesèn, me parlenn tücc de arterio, ma sun che per fala fö.
Te speci setaa giò cun in mànn dumà una frosna e sun propi mea stremii,
facch vede a ’sti tòcc de merda se te seet deent in del laagh o nel coo de un rembambii...
Un mustru, un mustru, un mustru, senza i me occ el ghe sariss mai staa.
Un mustru, un mustru, un mustru, vegnüü’n de un teemp che l’era piö el so.
Ho veduu el mustru, ho veduu el mustru, ho veduu el mustru, el mustru vardamm!
Ho veduu el mustru, s’erun me e’l mustru, dumà me e’l mustru, el mustru in mezz al laagh!
Parlum mea de barbera, nel buceer gh’è la dencéra che la riid senza de me...